GIUSEPPE ARCIMBOLDO

Quan vaig veure per primera vegada un quadre d’Arcimboldo, el vaig trobar curiós. Des que el vaig redescobrir, a la dècada dels 80, en el programa de televisió dedicat a la cuina ”Con las manos en la masa”, no ha deixat de fascinar-me.

Les seves obres més conegudes són quadres de rostres formats per agrupacions d'animals, flors, fruites i tota classe d'objectes. Alguns són retrats satírics de personatges de la cort i uns altres són retrats al·legòrics. En la seva època, les seves pintures van ser molt imitades encara que també van ser considerades de mal gust. És a dir, les seves obres, des de la seva creació, mai no  han deixat indeferents els seus observadors. Al segle XX tindran una gran acollida, ja que els seus retrats són considerarts precursors del surrealisme.

Giuseppe Arcimboldo (1527-1593) va ser un pintor manierista italià, nascut i mort a Milà. Fill també d’un pintor, va dissenyar entre 1548 i 1557 les escenes per a les vidrieres de la Catedral de Milà amb les escenes de la vida de santa Caterina d'Alexandria.

Ja devia ser un artista reconegut quan el 1562 va viatjar a Praga convidat per l'emperador Ferran I per convertir-se en un dels seus retratistes. Va ser pintor de la cort de Praga de 1562 a 1587.

AL servei de Maximilià II (1564-1576) des de 1565, és nomenat director de festes de la Cort de Viena. Més tard continua la seva producció sota el mecenatge del seu fill Rodolf II (1576-1612), que el nomenarà comte palatí el 1580. L'emperador era un gran mecenes de les arts, alquimista, estudiós de la càbala jueva i col·leccionista.

Des del seu assentament de la Cort a Praga, Rodolf II inicia una important col·lecció artística. Es va cuidar personalment d'adquirir obres de pintors ja consagrats, com  Brueghel, i dels artistes que havien treballat per als seus avantpassats, com  Ticià, Leone Leoni i Durer.

Però en la seva col·lecció no només hi havia quadres, també estava formada per joies, ceràmiques, instruments científics, rellotges, autòmats i tota mena de curiositats naturals i mecàniques, en la línia més manierista de col·leccionisme eclèctic. Per tot això, no és d'estranyar que un dels seus artistes predilectes fos el milanès Guiseppe Arcimboldo que, a més de pintar, construïa  màquines hidràuliques. Segurament la seva màquina més coneguda és un òrga que combinava so i llums.

Cas especial de la complexitat compositiva manierista són les seves natures mortes antropomòrfiques, unió de naturalisme i al·legoria, a manera de retrats formats amb flors, fruites, verdures i animals. Es creu que l'inici d'aquest tipus d'obres es deu a l'encàrrec, que li va fer  l'emperador Maximilià II, d’un retrat del metge de la Cort. El rostre del metge estava destrossat pels efectes d'una malaltia venèria. L'artista va fer un retrat d’inconfusible semblança a partir d'animals i peixos cuinats, que va tenir un gran èxit.

Va realitzar les sèries dels quatre elements (1566-1570): aire, terra, aigua i foc i de les quatre estacions (1563-1566 i 1573). Arcimboldo, en les seves pintures, associava els retrats al realisme de les plantes representades. Per això són de gran utilitat, ja que documenten amb tota claredat la presència de determinades varietats d'espècies de plantes en el Cinquecento italià. Així, a lobra “Estiu” apareix el blat de moro, introduït de les Amèriques després de 1492; una albergínia, procedent d'Àsia i introduïda pels àrabs a Europa en el segle XV; una carxofa, introduïda a Europa durant el segle XV.

Les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor

Les obres d’Arcimboldo són possibles gràcies al seu gran talent i a la protecció de l’emperador Rodolf II. Aquest emperador, que mitjançant decret va atorgar a la Pintura el caràcter d'art liberal i no mecànica, va exercir un important mecenatge d’artistes del moment. Així, Adrien de Vries, l'escultor flamenc de les fonts d'Augsburgo i deixeble de Giambologna, va representar el sobirà com l’introductor de les arts a Bohèmia, i el pintor Bartholomeus Spranger fa al·lusió a la labor cultural de l'emperador en la seva obra “Minerva victoriosa sobre la Ignorància” A més d'artistes, també filòsofs, científics i, sobretot, astrònoms, van ser molt ben acollits. Entre ells destaquen el filòsof italià Giordano Bruno (1548-1600), l'astrònom danès Tycho Brahe (1546-1601) i el seu deixeble Johan Kepler (1571-1630).

El 1585 l'artista italià dedica a Rodolf II un àlbum amb cent quaranta-vuit dibuixos per a vestits, toques i objectes d'adorn, exemple magnífic de la seva obra gràfica que es conserva a l’actualitat en el Museu dels Uffizi de Florència. Entre els seus dissenys, per  ser utilitzats en festes i representacions escèniques de la Cort, destaquen els vestits per a les personificacions de la Geometria, la Música, la Retòrica, l'Astronomia ...

A l’any 1587 va tornar a la seva ciutat natal, des d’on enviarà a l’emperador Rodolf II el seu retrat  representat com a Vertumnus.

Vertumnus. Actualment en el Castell de Skokloster, Suecia